Historia de Palmanyola

Palmanyola com tants enclavaments de la nostra geografia també té els seus orígens medievals, les primeres notícies que tenim de la seva història daten de la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I, el qual va dividir l'illa en 8 parts, repartint cadascuna d'aquestes (Llibre del repartiment) entre 4 porcioners, o àrbitres del repartiment, entre els quals es trobava Nuño Sanz, que va rebre els azjâ de Valldemossa, Manacor i Bunyola, motiu aquest pel qual és escut de Palmanyola està basat en el de la casa de Nuño Sanz.

Ja en una època més recent, durant la dècada de 1930 les possessions de Sa Font Seca i Son Amar, eren propietat del comerciant de fruites Cristóbal Colom Lladó, natural de Sóller. En morir Sa Font seca pas a la seva filla Maria Colom Magraner i Son Amar a Antonia, la seva altra filla. Anys més tard Sa Font seca va ser heretada pels fills de Maria, Josep i Bartomeu Coll Colom. Durant la 2a mitat de la dècada de 1960 els dos germans van començar a parcel·lar la possessió i de les successives vendes van resultar les urbanitzacions de Palmanyola i la Font seca.

La font que dóna nom a la finca, “que nada tiene de seca, suministra agua a los residentes de Palmanyola. Se trata de una vena que se encuentra a escasa profundidad y que, cuando se producen lluvias copiosas, surge impetuosamente hacia la superficie” (M. Segura).

Palmanyola, es troba al peu de la Serra de Tramuntana, com ja hem dit, sobre una part dels terrenys de la possessió de la font Seca, al punt quilomètric 10 de la carretera Palma - Sóller a la cruïlla de les carreteres Ma- 11 i Ma-1140. Pertany al municipi de Bunyola, cota 100 m per sobre del nivell del mar. Clima mediterrani amb temperatures moderades, encara que per la proximitat de la Serra de Tramuntana experimenta temperatures hivernals inferiors a la mitjana. Protegit de manera natural dels vents predominants en època hivernal, se situa entre camps d'ametllers i garrofers i en el seu paisatge predomina la vista de la Serra.

Sa Font Seca, que aquest era el seu nom al principi, va néixer a finals de la dècada dels 60, en concret el 1968, el seu promotor Pedro Nadal Salas, prometia un lloc tranquil, enmig de la natura, molt a prop de Palma i per prometre fins a un camp de golf, promesa que al final no es va materialitzar. Aquest mateix any, es va signar un conveni amb l'Associació de la Premsa, per això "Els xalets dels periodistes" formen part dels inicis de la urbanització. Alhora, enmig d'una gran campanya publicitària es va iniciar la venda de solars i mitjançant un concurs en premsa es va triar el nom de la nova urbanització: PALMANYOLA, híbrid entre Palma i Bunyola, per la seva situació entre les dues poblacions. Com a dada curiosa dir que la primera casa de Palmanyola es va edificar en l'Av Dàlies

Al principi, molts dels pioners, tan sols venien els caps de setmana a fer la paella sota el garrofer i a sembrar alguns llimoners i tarongers. Així, a poc a poc, Palmanyola va anar creixent i canviant la seva fisonomia.

Corrien els anys 80, era l'època de 'naranjito', dels èxits radiofònics de Mecano, Alaska i els Pegamoides o Georgie Dann. En aquell temps Palmanyola aglutinava a poc més de 200 veïns. L'hotel, mantenia obertes part de les seves instal·lacions. I Ronnie, un entranyable home de color que es guanyaria la simpatia de tots, regentava el bar i les pistes de tennis. Al setembre d'aquest mateix any, set persones, reunides a Can Miquel Riera, van redactar un escrit demanant a l'alcalde de Bunyola un Ple extraordinari perquè s'aprovés la creació d'aquesta Entitat Local Menor. La recepció definitiva de la proposta no es va aprovar però sí es va acordar que l'Ajuntament donaria suport a la iniciativa

Al mateix temps que creixia la seva població, creixien els seus problemes, faltaven tots els serveis bàsics, carrers sense asfaltar, faltava enllumenat públic, a l'estiu talls d'aigua, solucionats algun temps després amb la connexió a s'Estremesa, connexió pagada pels veïns a raó d'unes 5000 pessetes cadascun. Molts diners, encara que una nimietat si pensem que instal·lar un telèfon rondava les 300.000

Davant aquesta situació i amb Palmanyola encara sense rebre per part de Bunyola, neix l'Associació de propietaris per intentar unir forces i amb molta feina per davant

Davant d'aquesta tessitura, en l'estiu de 1983, quan es va nomenar democràticament una nova junta directiva de l'associació de propietaris Jaume Capllonch, Juan José Quetgles, Miquel Oliver i Joan Rosselló, entre d'altres, avui coneguts com els pares de l'ELM, van prendre les regnes de la iniciativa i van recollir fins a 200 firmes que van ser lliurades a l'Ajuntament de Bunyola el 8 d'abril de 1984. Aquest va remetre la documentació al Consell de Mallorca i aquest, al seu torn, al Consell d'Estat de Madrid. Finalment, el Consell va declarar Palmanyola Entitat Local Menor el dia 3 de juny de 1985. L'única existent a les Balears i gràcies a la qual Palmanyola disposa de certa autonomia per gestionar serveis i ajudes supramunicipals

Com ja hem vist, l'ELM va néixer el 1985, després d'una àrdua tasca veïnal. José Ramis Cabot va emetre una circular demanant a tots els veïns la seva col·laboració donada la precària situació en què es trobava Palmanyola i la poca ajuda econòmica disponible.

Palmanyola era en aquell temps com una gran família. Entre aquest any i 1987, any en què per sentència del Tribunal Suprem (1987.03.13) Bunyola es veu obligada a rebre Palmanyola i elevar a pública la recepció, es va constituir una junta rectora, a l'espera de les primeres eleccions que es celebrarien en el nucli. Arribat el moment, Pilar Varela, propietària de la papereria, un dels primers comerços en establir-se, es va convertir en la primera alcaldessa pedània. El va succeir Carlos Guardiola i durant el seu mandat es van realitzar nombrosos projectes: el camp de futbol, ​​la xarxa de pluvials, el desviament del torrent, la posada en marxa del clavegueram i es va iniciar rehabilitació de l'hotel. Posteriorment va prendre el comandament Antonia Juan promotora del nou centre de salut, la reforma del carrer Dàlies, entre d'altres. El 2003, Ramon Oliver entra a governar, durant el seu mandat es va finalitzar i va inaugurar el centre de salut, va finalitzar la reforma de l'hotel, es va construir un nou col·legi i es va impulsar la construcció d'una escoleta, es van reformar les pluvials i es va crear al costat del Govern un consorci, mitjançant el qual Palmanyola va disposar de fons per millorar serveis i instal·lacions. El 2015 va pujar al, Alcaldia Antonio Muñana, des de llavors s'ha recepcionat l'escoleta de 0 a 3 anys, s'ha modernitzat el parc de vehicles i l'equipament de l'ELM i estan en marxa projectes de millora de les xarxes pluvials i hidrants.

Avui, enrere han quedat els dies en què les festes se celebraven a les pistes de tennis i la piscina, despullada de la seva funció, es convertia en improvisat camp de tir. L'únic comerç obert, el Paradeta, assortia de pa, dolços i comestibles de primera necessitat als residents. Els més veterans encara recorden al lleter la furgoneta recorria tota la urbanització de la mateixa manera que camió dels pols.

En Palmanyola viuen ara més de 2.000 persones. Els comerços s'han multiplicat: set restaurants, centres d'estètica, una farmàcia, un estanc, papereria, perruqueries ... i pateix el tràfec de qualsevol localitat. La seva estètica s'ha transformat però l'essència torna cada any durant les festes.

L'any passat l'alcalde pedani i el seu equip van voler retre homenatge a la història i desenvolupament de Palmanyola, en el marc del 30 aniversari de l'ELM.

Avui dia Palmanyola es reivindica com un "poble" amb tots els serveis i amb tots els problemes igual que qualsevol altre. Seguim valorant, la tranquil·litat, la natura i que quan estem aquí, l'estrès desapareix.


Source URL: http://www.palmanyola.org/historia-de-palmanyola